Traducción / Translation

Moltes gràcies per millorar aquest blog amb les vostres aportacions.
No us talleu gens!


25 de maig 2012

EDO 2012: les meves notes (10)... Conferència: Javier Echevaría: "L’aprenentatge en el marc de la societat en xarxa"


Des de l’Agenda de Lisboa s’han anat produint canvis a les polítiques europees per fomentar la innovació. Hi ha un consens a considerar més valuós el coneixement que genera innovacions (podem parlar de tecnociència, és a dir, de la subordinació del coneixement a la innovació).

En aquesta línia, la Unió Europea ha anat desenvolupant informes i documents oficials que requereixen que d’aquí al 2020 calgui fomentar la cultura de la innovació als centres escolars i no només a les universitats o a la formació professional.

Fomentar la cultura de la innovació és alguna cosa diferent a fomentar la cultura científico-tecnològica. Quan parlem d’innovació a l’aula i parlem d’introduir ordinadors a l’aula i de pissarres interactives, estem perdent el nord. Aquests fòtils no ajuden a la innovació educativa perquè ara la tecnologia que utilitzen els nens i adolescents són els telèfons mòbils. Cal perdre la por a introduir el mòbil com a eina per a l’aprenentatge i abandonar la creença que això afecta el sancta sanctorum de l’acadèmia. Si la innovació no va alineada amb el desenvolupament de la societat xarxa, no és innovació real.

El model lineal que diu que la innovació prové exclusivament de la I+D+i està científicament refutat. La innovació es produeix en múltiples entorns i contextos (també en una petita part a partir de la I+D+i) i cal abordar-la des de múltiples perspectives, com per exemple, la innovació que prové dels usuaris (entre un 33% i un 50%), o de qualsevol membre de la cadena de valor. Això implica fomentar la emergència d’un paradigma alternatiu: la innovació social, a la qual s’hauria de vincular la innovació educativa en comptes de mirar de vincular-la a la basada en la I+D+i. La innovació social té característiques de model bottom-up, i al seu epicentre es situen els usuaris.

En el concepte d’innovació d’usuaris cal contemplar diferents fonts d’innovació en la cadena funcional de producció i ús de l’educació, però també altres baules de la cadena (com els stakeholders) i tenir present que existeixen usuaris experts (leading users) que poden fer aportacions molt valuoses des de visions endògenes i exògenes al procés.

Cal modificar l’organització de les escoles i anar cap a un model d’escola-xarxa en què els diferents centres estiguin connectats mitjançant les TIC.

No s’ha de portar Internet a l’escola, sinó que s’ha de portar l’escola a Internet.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

M'agradarà conèixer la teva opinió... anima't!