Dates per a la memòria: 22 de maig

El 22 de maig de 1938, diumenge com avui, va tenir lloc l'evasió dels presoners del Fuerte San Cristóbal, a Pamplona. Dels 795 fugats, 207 van morir assassinats en les immediacions del Fuerte i a les poblacions veïnes; 14 més van ser afussellats el 8 de setembre i només 3 van aconseguir travessar la frontera amb França.

La nota oficial de la propaganda feixista, publicada el 17 de juny al Diario de Navarra, obviava els 207 assassinats dient que van resultar morts una part dels que es van enfrontar amb les forces de seguretat, els "rebaixava" a presoners comuns, quan la gran majoria d'ells estava empresonat per pertànyer a organitzacions properes a la coalició del Front Popular (socialistes, anarquistes, comunistes, republicans i nacionalistes) i donava a entendre, mentint descaradament, que va haver-hi recolzament de l'exterior:

Nota oficial (Diario de Navarra, 17/06/1938)
LA EVASIÓN DE LOS PRESOS DE PAMPLONA
La prensa francesa a sueldo de los rojos, con motivo de la evasión del fuerte de Pamplona de una cuarta parte del número de presos allí detenidos, que aprovecharon la benevolencia de los guardianes para dar muerte a uno de ellos y tumultuariamente se echaron al campo, se dedica a forjar fantásticas novelas de difamación contra la España nacional.
De los presos fugados una gran parte se presentaron en seguida, reintegrándose al Fuerte; otra muy importante fue capturada por las fuerzas encargadas de su persecución, siendo muertos en el encuentro una parte de los que se enfrentaron con las fuerzas de Seguridad. Los jueces trabajan activamente para esclarecer la ayuda de armas pasadas por la frontera con destino a los presos fugados, así como para aclarar las actividades de súbditos franceses que en días anteriores parecían haber visitado los caseríos cercanos al Fuerte.

Si voleu saber-ne més, llegiu el reportatge que va publicar El País el 21/10/2007 o mireu el documental "Ezkaba. La gran fuga de las cárceles franquistas", d'Iñaki Alforja.

I perquè la música és una bona manera de fixar ancoratges en la memòria, a continuació el tribut de Barricada als presoners fugats el 22 de maig... 

OpenData? Si home, i què més???

Ahir vaig assistir a una sessió sobre "Usos i funcionament del DataWareHouse" de la institució en la qual treballo i vaig comprovar, un cop més, l'anacronisme en què ens movem.

Ara que ja fa uns quants dies que la Generalitat de Catalunya disposa d'un projecte d'obertura de dades públiques (del qual el personal responsable de l'explotació de les nostres dades no en tenia coneixement), de la mateixa manera que el Govern Basc i moltes altres administracions d'Espanya i de la resta del món; i després d'haver escoltat fa menys d'una setmana, en el marc de la I Jornada EDO/CEJFE, una interessant conferència d'Esteve Almirall titulada "La innovació oberta en el sector públic", en la qual va presentar experiències concretes d'OpenData com ara Civic Commons o Code for America, nosaltres encara estem només acumulant dades (afortunadament, que fa quatre dies, ni això!) i generant informes sota demanda per distribuir-los amb molta cura, no sigui que... no sigui que què?

De què tenim por? La transparència és necessària en les administracions públiques, i posar les dades a l'aparador ha de resultar útil a dues bandes: d'una banda la ciutadania s'ha de beneficiar de l'accés transparent a totes les dades al voltant de l'activitat de l'administració (sigui de manera directa o sigui mitjançant aplicacions que explotin les dades) i l'administració s'ha d'aprofitar de les múltiples mirades que detectaran mancances i proposaran millores que ajudaran l'administració a ser més eficient i més eficaç.

Però de moment tractem les dades com a un bé a custodiar (potser no és casual que la gestió de les dades, al menys en el cas de la meva organització, estigui sota el mateix paraigües que l'arxiu i el registre) i no com a una eina de coneixement amb un potencial creixent quant més a l'abast estigui.

En fi, seguiré llegint, mirant i escoltant el que fan fora, perquè a casa meva anem al vagó de cua.

Avui publico en blanc

EDO 2011: les meves notes... (2) "La innovació oberta (Open innovation) en el sector públic" per Esteve Almirall

Almirall presenta l’informe Innovation in Public Sector Organisations que mostra i estudia a fons el model específic anglès d’innovació al sector públic i que respon a la qüestió How innovation is happening? analitzant aspectes diversos, com els impulsors de la innovació, els incentius, la posició davant la innovació dels Trust vs non-Foundation Trusts, l’existència de fons destinats a la innovació de manera directa, la governança, l’existència de recompenses (en diferents formes) per als innovadors.

Actualment estem immersos en un context de creixement del nombre i diversitat de serveis que s’ofereixen, de disminució de les possibilitats pressupostàries i d’una necessitat (tant per part de les organitzacions com per part de les persones usuàries) de reinventar el paper que juguen els serveis públics, amb independència que la provisió dels mateixos es faci de manera directa per les organitzacions governamentals o per proveïdors de serveis. En qualsevol cas, Almirall creu que el govern no ha de ser un expenedor de serveis, sinó un gestor de plataformes.

L’Open data és un bon exercici de transparència en si mateix, però perquè realment facin servei, cal comptar amb aplicacions que mobilitzin les dades, sigui implementant-les (model antic) o bé, dinamitzant el talent de la ciutadania perquè desenvolupi aplicacions (apps) que les explotin.

La seqüència de creació d’utilitat en l’explotació de les dades obertes és la següent:

• Crear un catàleg de dades (Data catalog)
• Convocar competicions de desenvolupament (Apps contests)
• Involucrar els desenvolupadors potencials (Civic hacker networks)
• Involucrar també els innovadors (Civic innovator networks)
• Generar un “mercat” d’innovació ciutadana (Civic innovation marketplace)

Es pregunta qui són els intermediaris en el sector públic per a la innovació oberta i la resposta passa, mirant el model dels EUA com a exemple paradigmàtic de l’open innovation, per organitzacions que aglutinen persones, empreses, institucions... que tenen necessitats semblants i que afavoreixen la col·laboració entre administracions (ciutats) per compartir aquestes innovacions que es van produint (Civic Commons, Code for America...) per tal d'arribar a tants ciutadans com sigui possible.

EDO 2011: les meves notes... (1) Taula rodona: Exposició de bones pràctiques en la gestió del coneixement i l'aprenentatge

Taula Rodona amb Cristina Rodríguez-Morcón Enríquez,  Directora de Gestió del Coneixement d’Uria & Menéndez; Laura Casado Alarcón, Responsable de formación de Cuatrecasas, Gonçalves Pereira; Josep Palet Pujol, Soci de la Consultoria de Sector Públic Deloitte; Maria Salamero Sansalvadó, Directora de Gestió del Coneixement i Transferència d’ADN-Agbar; Andrés Bauzá Ortúñez, Director Comercial Societat de Prevenció d'Asepeyo; Javier Perera de Gregorio, Director d’Organització i Responsabilitat Social Corporativa d’Enagás; José Miguel Tudela Olivares, Responsable de Projectes d’Excel·lència i Sostenibilitat d’Enagás.

Presenta i modera: Cristina García Revaliente, Directora de formació de Aefol/Expo e-learning.

Cristina Rodríguez-Morcón, explica el model de gestió del coneixement del despatx d’advocats Uria&Menéndez. El departament de gestió del coneixement té tres funcions enfocades en la Gestió del coneixement, l’organització de la biblioteca i de la documentación jurídica i la formació dels advocats. El departament de gestió del coneixement elabora sumaris d’actualitat jurídica, selecciona, mitjançant advocats-documentalistes, les novetats d’interès, categoritza aquestes novetats per matèries que faciliten la incorporació de la informació a la intranet. La intranet, però s’ha fet tan gran i conté tants continguts, que s’està tornant poc operativa, per la qual cosa estan treballant en el seu replantejament. El programa és comú i, tot i que els continguts estan estructurats per àrees de pràctica professional, són accessibles pels advocats de totes les àrees. El programa no és només un repositori de documents, sinó que la informació es complementa amb una fitxa que contextualitza els continguts.

És de vital importància seleccionar adequadament les persones que actualitzaran els continguts (persones experimentades i molt proactives) per tal d’assegurar que els continguts són realment rellevants per al col·lectiu d’advocats. 

Laura Casado explica perquè, i amb quins objectius, Cuatrecasas, Gonçalves Pereira va decidir apostar per l’elearning com a modalitat formativa que facilitava centrar la formació en les persones. La introducció de la formació en modalitat d’elearning en una organització acostumada a la formació tradicional, va requerir una estratègia d’introducció en l’organització d’aquest nou camí. Aquesta estratègia es va basar en construir una relació de confiança, en vertebrar un equip multidisciplinar compromès, en implantar un sistema de seguiment de la qualitat de l’elearning, en incloure un sistema d’avaluació per indicadors, i en dissenyar un programa d’acompanyament per arribar a totes les persones.

Josep Palet presenta l’experiència de Deloitte en gestió del coneixement i comenta l’enorme dificultat de tirar endavant accions en aquest àmbit en una organització present a gairebé tot el planeta (140 països), amb 170.000 treballadors, gairebé 5.000 dels quals a l’estat espanyol. Destaca que la gestió del coneixement és important i necessària perquè millora l’eficiència (evita haver de reinventar la roda), l’eficàcia (optimitza el temps d’adopció del coneixement), supera la dispersió geogràfica (l’optimització del flux d’informació trenca les barreres geogràfiques), redueix el time to market (augmenta la competitivitat reduint el temps de resposta), facilita la formació, la innovació i la comunicació (fomenta la formació contínua, la creativitat i la innovació) i facilita l’accés a l’expertesa (garanteix el coneixement expert). 
L’aplicació de la gestió del coneixement implica que no només és comparteix informació, sinó que també es comparteixen persones, expertesa. El concepte, la idea que centra la implantació de les comunitats de pràctica és Don’t go into battle alone. En aquest sentit, és destacable el plantejament de recordar a la gent que no està sola i que pot accedir al coneixement i l’experiència prèvis de la resta de membres de l’equip.

Maria Salamero presenta el model ADN (Aqua Development Network), que integra la gestió d’actius i la gestió del coneixement d’Agbar. En ser un conglomerat d’empreses amb activitats diverses, la gestió del coneixement és força complexa. La formació en els diferents àmbits d’actuació s’aborda amb diferents modalitats formatives, tant presencials com en absència. La R+D+i és una font generadora de coneixement clau en el grup. Els objectius d’ADN són crear valor, generar negoci, millorar l’eficiència, agilitar la transferència d’innovació al negoci, fomentar la cultura d’intercanvi i col·laboració en un marc que impulsi i coordini iniciatives i transferir el coneixement generat en la R+D. Els eixos en els quals posen el focus per tirar endavant aquest projecte són les persones, la tecnologia i la definició d’àrees de coneixement aliniades amb els objectius de negoci.

Andrés Bauzá explica el model de coneixement integral i gestió comercial 2.0 de la Societat de Prevenció d'Asepeyo. Els principals indicadors d’èxit del model són l’impacte en el negoci, la satisfacció dels participants, l’increment de l’eficiència comercial, ma millora de la competitivitat al mercat i la reducció de costes. Després de mil voltes sobre el canvi organitzacional que estan implantant (o que han de fer, no m’ha quedat clar), per fi, alguna menció a la gestió del coneixement per remarcar que el seu model de gestió del coneixement és integral, flexible, orientat als objectius i reptes del negoci, i basat en una dinamització sistemàtica.

Javier Perera i José Miguel Tudela presenten el model de Gestió del coneixement d’Enagás. En l’actual escenari d'incertesa i de canvi, la capacitat d'adaptació als trepidants canvis depèn sobremanera de la capacitat de gestionar el coneixement intern. El seu model de gestió del coneixement persegueix assegurar la millora i la innovació a través de la identificació, l’emmagatzemament, la transferència i la generació del coneixement, garantint la correcta interrelació...

Actualment, aquest model està en fase d’implantació i estan treballant sobretot en la identificació i la gestió dels llocs crítics. Per tirar endavant tot el procés, han implementat models col·laboratius (comunitats de pràctica) i processos de generació d’innovació.

Remarquen novament el rol fonamental del factor humà com a punt crític per tirar endavant qualsevol projecte, encara més si es tracta de gestió del coneixement per tal de fomentar la creació de talent.

Carrefour: el joc brut de les promocions

Ahir a la tarda vaig passar breument pel Carrefour que hi ha al centre comercial Baricentro per fer quatre compres bàsiques i malgrat les presses, vaig poder comprovar com en aquest supermercat, hipermercat o com sigui que s'hagi d'anomenar aquesta gran superfície, practiquen el que podríem anomenar "males arts" publicitàries amb la manera d'aplicar les promocions d'alguns dels productes que col·loquen als expositors destacats al passadís central. 

En un d'aquest expositors tenien destacat un conegut detergent per a rentadores amb un gran rètol que proclamava que es tractava d'una promoció i en el qual s'oferia un pack de dues ampolles per un preu de només 13,95 €. Fins i tot les ampolles portaven un collaret adhesiu amb la llegenda "pack ahorro". Fins aquí, tot normal, corren temps de crisi i, tant les marques com els centres comercials preparen ofertes per fer més assequible la cistella de la compra. Més assequible? No. En tot cas més enlluernadora, perquè en molts casos (i aquest és només un exemple, però fixeu-vos-hi una mica i de ben segur que en trobareu a cabassos) aquestes ofertes no són més que cants de sirena que volen empènyer el consumidor a comprar quantitats més gran d'un producte amb la falsa promesa d'aconseguir un preu millor. 

La constatació d'aquest fet es trobava només uns metres més enllà, al passadís del costat de l'expositor, on perfectament arrenglerats els detergents d'aquesta marca compartien lineal i veinatge amb productes similars d'altres marques competidores. M'hi vaig acostar fins allà per comprovar, un cop més, que les grans superfícies juguen brut quan promocionen els anomenats "packs estalvi" i vaig poder veure (i fotografiar) que al lineal, l'ampolla individual del mateix detergent tenia un preu de 6,95 €. Vaig assegurar-me que l'ampolla fos la mateixa i no una variació de menys capacitat o amb altres característiques i no, no hi havia cap diferència; eren ampolles idèntiques.

Llavors, l'operació matemàtica era senzilla... si la unitat costa 6,95 €, dues unitats costaran... 13,90 €... 5 cèntims menys que el "pack estalvi" promocionat en un expositor en una destacada posició del passadís central!!!

És una petita diferència, prou petita com perquè no hi parem l'atenció que mereix, però es tracta d'una diferència contrària a allò que el seu missatge promet; i tenint en compte que estic gairebé segur que la gent del Carrefour en sap molt de fer operacions matemàtiques senzilles, no se m'acut cap altra explicació que pensar que Carrefour utilitza el concepte (i el posicionament del producte) de promoció per augmentar el preu de venda, d'una manera encoberta que trobo molt falta d'ètica i que Mafalda i els seus amics no dubtarien a l'hora de qualificar:

Així que ja ho sabeu, aneu amb compte amb els "packs estalvi" perquè de vegades hi ha comerços, com el Carrefour, que en realitat estan oferint "packs estafa".