III Sessió sobre Innovació en Formació: les meves notes (1)

“Fonaments científics del learning by doing” per Sebastián Barajas

L’aprenentage és un canvi (relativament) permanent en el comportament d’un individu, degut a l’experiència. Perquè hi hagi aprenentatge, l’individu ha de

• fer alguna cosa
• que modifiqui alguna estructura de la seva memòria
• i que sigui fàcilment recordable (accessible) quan es necessiti

La memòria, doncs, juga un paper fonamental en l’aprenentatge. Segons el model d’aprenentatge d’Schank, l’estructura de la ment, basada en la memòria i l’aprenentatge, es pot definir en tres blocs:

• Memòria episòdica (Event driven memory)
• Memòria semàntica (Idea driven memory)
• Ego (personalitat)

La memòria episòdica capta l’experiència de fer alguna cosa (viure) i l’organitza en unes estructures de la memòria. Aquestes estructures queden enregistrades en la memòria i com més vegades fem alguna cosa, més profundament queden gravades. Les activitats que fem sense esforç aparent i de manera gairebé automàtica, les anomenem “rutines”. Té una estructura seqüencial temporal i es compon de MOP (memory organization packages) que es construeixen i s’emmagatzemen mitjançant l’execució d’una seqüència d’accions. Els MOP són, a més, índexs perfectes de la memòria que ens permeten “recordar” sense esforç aparent i moure’ns per la vida.

La memòria semàntica és basa en el llenguatge. Es nodreix de les idees i de la combinació d’aquestes. Perquè puguin ser recordades, les idees necessiten índexs, que poden ser “artificials” (repetició, regles nemotècniques...), “naturals” (lligats al context d’una experiència) i “temàtics” (resultat de l’experiència i del procés de generalització).

L’experiència lligada al llenguatge és la font del coneixement, sempre i quan l’experiència sigui pròpia; si l’experiència és aliena, llavors genera informació.

El learning by doing es fonamenta en l’evident contraposició entre els efectes de l’aprenentatge teòric i de l’aprenentatge pràctic:

Escoltar + estudiar + repetir = informació = oblidar

(llenguatge + memòria semàntica + índexs “artificials”)

Fer = experiència = coneixement = desenvolupament

(memòria episòdica + llenguatge + índexs naturals i temàtics)

El sistema educatiu ha experimentat massa poca evolució en els darrers 150 anys. A l’escola,

• s’escolta de forma passiva
• s’estudia per crear uns índexs temporals “artificials” que permetin “recordar” la informació que exigeixen els plans d’estudi
• es repeteix aquesta informació en un examen i després s’oblida per sempre més
• en definitiva, s’utilitzen les capacitats de la memòria semàntica, fent servir la informació fora de context i creant índexs “artificials” molt poc eficients i que es destrueixen ràpidament

Perquè una experiència educativa sigui eficient, cal

• fixar un objectiu,
• definir un procés per assolir l’objectiu,
• practicar el procés (fer), i
• pensar sobre el procés realitzat (verbalitzar)

Ensenyar no és possible. L’aprenentatge és un procés individual i intern. El learning by doing és l’única manera d’aprendre. L’aprenentatge passa en tots i cadascun dels moments de la nostra vida.