Traducción / Translation

Moltes gràcies per millorar aquest blog amb les vostres aportacions.
No us talleu gens!


2 de març 2011

“Com les xarxes socials de coneixement estan millorant l’organització”

Ahir vaig tenir l'ocasió d'escoltar Luis Ángel Fernández Hermana, en el marc d'una sessió de treball del Programa Compartim de Gestió del Coneixement, del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, reflexionar sobre l'impacte de les xarxes socials de coneixement en les organitzacions.

Segons va explicar, les xarxes socials virtuals emergeixen amb força a principi dels 90, experimenten un auge a mitjans d’aquella dècada i es transformen en xarxes socials virtuals de coneixement (XSVC) als primers anys del s. XXI, sobretot a partir d’experiències pioneres que es desenvolupen a Catalunya i a alguns llocs dels EUA. Aquestes XSVC han competit des de llavors amb els mitjans socials, com els blocs, o  amb les xarxes socials que s’han desplegat sobre plataformes generalistes d’entreteniment i de comunicació, com ara MySpace o Facebook.

Per Fernández Hermana, el món de les empreses i de les organitzacions públiques i privades, s’ha vist constret a un ventall de decisions que comprèn, d’una banda, des de l’ampli espectre del màrqueting i la comunicació a, d’una altra, la necessitat de generar i gestionar coneixement en xarxes com un procés arrelat d’activitats, línees de negoci, elaboració i execució de projectes, dinàmiques de reorganització social, etc. Les organitzacions necessiten adquirir i gestionar coneixement que els permeti entendre el món en què s’estan movent. La manera de captar aquesta informació essencial i com es fa arribar a les línees de decisió, són les xarxes socials.

Enredando.com va ser l’empresa pionera de les xarxes socials a Internet. La primera xarxa social es va posar en marxa a Mataró al 1998. L’Ajuntament, preocupat per la situació de decadència social de la ciutat en aquell moment, es proposa, a partir del seu pla director, crear una “ciutat del coneixement”. El projecte “Locomotora”, de concreció d’aquesta idea de ‘ciutat del coneixement’, va ser el punt d’inflexió en la transformació de Mataró envers la ciutat tecnològicament destacada que és avui dia (Tecnocampus, Viver d’empreses...). “Locomotora” va ser, entre d’altres coses, també un projecte d’alfabetització digital dels participants, els quals, moguts per un objectiu concret (treballar col·laborativament amb la gent de la seva ciutat per millorar aquesta) van endinsar-se en el món d’Internet d’una manera gairebé natural.

Per crear una xarxa social de coneixement, cal concretar els objectius i identificar quins són els actors que configuren la xarxa de treball.

La tecnologia ha de ser una eina per aconseguir allò que es vol fer; si allò que es vol fer ha d’estar en funció de la tecnologia, els projectes estan condemnats a passar a formar part del “forat negre digital”.

Al llarg de la història de la xarxa, hi ha hagut diverses singularitats (explosió del web, eclosió del fenomen de les xarxes socials...) que, com si es tractés de l'impacte d'un meteorit, han provocat una convulsió de la xarxa i l’han transformada profundament. El nou “meteorit” que imminentment ha de provocar nous canvis, és el fenomen dels leaks (filtracions que configuren un “nou periodisme”). L’afer wikileaks ha donat un buf d’aire fresc a les empreses de comunicació, però al mateix temps, les ha redibuixat com un “gueto”. Les filtracions d’informació complexa i descontextualitzada, han deixat palès que els mitjans de comunicació només tenen futur si es dediquen a interpretar la informació que els subministrin tercers. Si pretenen sostenir el model de negoci actual, estaran cridats a l’extinció.

2 comentaris:

M'agradarà conèixer la teva opinió... anima't!