Traducción / Translation

Moltes gràcies per millorar aquest blog amb les vostres aportacions.
No us talleu gens!


19 de nov. 2010

Protecció de dades ...versió s. XX


Ahir vaig participar en una sessió de revisió de l'aplicació i les implicacions de la Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal en la qual es mirava d'oferir eines a les persones que, a la nostra organització, treballen amb dades d'aquest tipus, per tal de sensibilitzar sobre la importància d'observar els preceptes que la llei marca i a la qual he assistit amb la intenció d'aclarir alguns dubtes que darrerament se'ns han plantejat en relació amb el tractament de dades personals.

Després de fer un repàs dels conceptes, dels procediments a seguir en la declaració de l'existència de fitxers, i dels nivells i mesures de seguretat, ha arribat el moment esperat: el torn obert de preguntes al responsable de l'aplicació de la normativa sobre protecció de dades de la nostra institució. I el moment esperat s'ha convertit en un moment decepcionant. Després de formular una pregunta sobre com la utilització d'una plataforma de cloud computing (sí, ja sé que segons el Termcat hauria de dir "informàtica en núvol", però m'agrada més la versió anglesa del concepte) pot estar vulnerant els drets que protegeix la llei, ha calgut explicar què era això del cloud computing i, fins i tot, explicar que existeixen 'coses' com Google Docs, que faciliten el treball col·laboratiu...

Total, que el ritme a què es mouen algunes institucions deixa molt que desitjar si volem aprofitar les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i si pretenem fer de l'administració quelcom més obert i participatiu que una organització burocràtica basada en papers impresos. Sembla que ningú no es planteja que els canvis necessaris en la nostra activitat, per no esdevenir una organització anacrònica, s'han de mirar des de totes les estàncies de la institució a fi d'evitar irregularitats que suposin un entrebanc al desenvolupament de l'administració del futur.

El fet que les persones que gestionen l'adequació de la nostra activitat a la normativa de protecció de dades no coneguin les possibilitats que ofereixen les eines 2.0, és només un símptoma del que realment pot ser la malaltia preocupant: més enllà d'uns quants pioners agosarats, la institució viu d'esquenes al món i als vertiginosos canvis que aquest experimenta. Les iniciatives individuals (o de petits col·lectius) cada dia són més i millors, però, per moltes ganes que s'hi posin, si la institució no mostra un recolzament incondicional i si no fa l'esforç de fer una mirada transversal, atenta i constant al nostre entorn, no serà fàcil arribar a bon port. O al menys, no serà un camí ràpid de recórrer si de moment la nostra mirada està únicament posada en la protecció dels papers o en garantir que les bases de dades estiguin darrera d'un firewall i els correus encriptats.

Afortunadament, no totes les administracions van a la mateixa velocitat i hi ha meravellosos exemples d'apertura transparent, de foment de la participació i de coneixement de l'ecosistema informacional en el que vivim.
 

5 comentaris:

  1. El grau en el que s'ignoren aquestes eines no és tan preocupant com el grau amb que es volen seguir ignorant per part de les persones. Sé del cas d’administracions que s’autodenominen 2.0 i les seves persones [comandaments o no] no en volen saber res. Fins i tot, per no saber, no es coneixen ni aquelles persones [pioneres com dius tu] que es mouen una mica en aquests ambients 2.0... Pinten bastos...

    ResponElimina
  2. @cumClavis
    Doncs sí, és més preocupant això que planteges i és que ja sabem que... no és més cec el que no hi veu, sinó el que no vol veure!

    Gràcies, Manel, per passar per aquí i per aturar-te a comentar.

    ResponElimina
  3. La Administración es un sitio complejo, muy complejo, los organigramas teóricos son "rígidos", los prácticos son de la Edad Media, pero no hay que desanimarse, porque si nos "quemamos" perdemos.

    Soy optimista, las cosas han cambiado mucho en los últimos 20 años y, seguiran cambiando, si pudiésemos poner un poquito, solo un poquito todos de nuestra parte .... y hay que ser como el agua, poco a poco y sin cesar .... ¿habéis visto cómo se quedan las rocas al lado del Mar? ....

    ResponElimina
  4. Todos tenéis razón, pero estoy con Juana en esto: miro esas rocas junto al mar y me esperanzo. Creo además que irá todo mucho más rápido de lo que pensamos, porque lo más difícil es dar el primer paso y ese ya lo han dado algunas administraciones; si hay una cosa que caracteriza la red es la velocidad a la que se propagan los temas y eso implica que en pocos años debates como este parezcan prehistóricos...

    Molt bon post, Joanka, i ara vaig a treballar una mica que és una manera com una altra de començar bé el diumenge! ;-)

    ResponElimina
  5. @Juana
    Sí, las cosas han cambiado mucho en los últimos 20 años, pero hoy día ese mucho ya no es suficiente y el problema es, muy probablemente, la velocidad con que se producen los cambios, que no tiene nada que ver con la velocidad a la que cambia el mundo. El impacto del agua sobre las piedras es potentísimo, pero la tenacidad del agua es difícilmente mantenible para los individuos que vivimos presos de una cultura de la inmediatez donde la paciencia dura menos cada día que pasa.

    @Francesca
    Ojalá tengas razón y todo vaya más rápido de lo que pensamos. Ojalá ese primer paso dado por algunas administraciones sirva para desperezar al "gigante". Ojalá dentro de poco todo esto nos suene a letanías de tiempos muy lejanos... Ya veremos...


    Muchas gracias por pasaros por mi casa, que también es la vuestra!

    ResponElimina

M'agradarà conèixer la teva opinió... anima't!