La realitat és que el coneixement, lluny d’ésser un objecte, és una estructura neuronal. Així, la clau és determinar com es crea el coneixement, com s’emmagatzema i com es recupera, la qual cosa posa en evidència que el punt interessant és trobar la manera de fer que aquest coneixement vingui a nosaltres sense que calgui anar a buscar-lo.
Martínez es dedica a la consultoria en gestió del coneixement, mitjançant l’empresa Catenaria, que el que fa és ajudar les organitzacions a que aprenguin del coneixement que ja posseeixen. La manera de fer-ho és ajudar a les organitzacions a que es formulin bones preguntes i a que, igual que ho fan les persones, aprenguin dels errors.
El coneixement no es pot transferir (no és un objecte, sinó una estructura neuronal), cal aprendre. Si no tens coneixement (après prèviament), no pots actuar davant d’una situació no esperada. Sovint l’aprenentatge és inconscient i no sabem del cert si hem après adequadament fins la propera ocasió en què calgui aplicar aquell coneixement.
L’aprenentatge és la font de generació de coneixement. Ets que el has après fins ara i seràs el que siguis capaç d’aprendre.
No importa com s’ensenya, importa com s’aprèn.
L’objectiu de gestionar el coneixement és equipar els treballadors per a que facin més eficientment i eficaçment la seva feina. Per als directius l’important no és la gestió del coneixement, sinó els resultats, l’acompliment dels objectius, per tant, la pregunta correcta és què cal que aprenguin els treballadors perquè l’acompliment dels objectius sigui satisfactòria.
Les principals dificultats de les organitzacions és identificar quin coneixement és el més rellevant, com fer-lo créixer, com valoritzar-lo, com treure el màxim partit a aquest coneixement... El coneixement resideix en les persones i quan les persones marxen, el coneixement que posseeixen marxa amb elles.
El més important en una organització NO són les persones, és el coneixement que tenen les persones.
El coneixement no es pot emmagatzemar ni és transferible. El coneixement el tenen les persones; quan s’emmagatzema es transforma en informació. El coneixement no és el que saps, és el que fas amb el que saps.
Les tasques que es fan a les organitzacions són, generalment, repetitives. Això hauria de facilitar que quan calgui fer una cosa, poguéssim saber qui ho ha fet abans, com ho va fer, quines coses van funcionar i quines no. Això implica que la gestió del coneixement implica aprofitar l’esforç de milers de cervells que han treballat abans i ser capaços d’establir sistemes que evitin repetir errors anteriors. La gestió del coneixement és una actitud. Gestió del coneixement és preguntar-se què puc aprendre de la meva experiència o de la dels altres per fer les coses millor.
La gestió del coneixement intenta que les organitzacions siguin més intel·ligents perquè siguin més rendibles.
Per a generar coneixement, s’han de donar tres factors:
- Motivació
- Temps
- Oportunitat de pràctica
Aprenem practicant; aprenent a partir dels errors i tractant d’explicar-nos el perquè; aprenent de las històries: en xarxa, amb altres i d’altres.
Amb l’aprenentatge passen coses curioses
- Cal RECORDAR (es recorden les vivències, no els cursos ni conferències)
- Cal VOLER aprendre
- Cal tenir un OBJECTIU propi
- Cal estar EMPIPAT/FRUSTRAT amb alguna cosa que vulguem resoldre
- Cal fer-se PREGUNTES sobre perquè les coses són com són i sobre si podrien ser d’una algra manera
- Sense pràctica NO hi ha aprenentatge
Ensenyar no és una activitat possible, aprendre sí.
Per que una activitat acabi amb aprenentatge, és imprescindible captar l’atenció (No engaging no learning) i això és més possible si fem coses que si només les expliquem (Learning by doing).
No és el mateix el coneixement crític que el coneixement important per a una organització. No sempre les organitzacions tenen clar quin és el seu coneixement crític (o més aviat gairebé mai). El coneixement crític és aquell que aporta un avantatge competitiu a l’organització. Per identificar-lo resulta útil consultar els mapes de processos a partir dels quals podrem elaborar una cadena de valor i identificar quin és i on es troba el coneixement crític, per tal de poder concretar un model de gestió de coneixement.
Hi ha infinitat d’instruments/eines que ajuden a gestionar el coneixement (directoris d’expertesa, comunitats de pràctica, storytelling, formació...) però el que resulta fonamental és facilitar l’accés a la informació.
Desafiaments de les organitzacions
- Identificar l’estoc de coneixement
- Identificar coneixement necessari
- Identificar coneixement innecessari i descartable
La gestió del coneixement no és màgia, és aplicar un procés.
Cal fer us del coneixement que ja es posseeix. El problema és que el coneixement no és un actiu de les organitzacions, ho és de les persones.
Una dificultat important rau en què sabem aprendre però no sabem com aprenem.
Gestionar el coneixement és gestionar als qui tenen aquest coneixement i fomentar/possibilitar que es comparteixi. Cal connectar cervells, no màquines. Perquè la gent vulgui compartir el seu coneixement, cal incentivar que es comparteixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
M'agradarà conèixer la teva opinió... anima't!